El meu adeu al valencianisme

L´escrit de hui serà molt breu que atres vegades, puix simplement és una entrada de despedida, despedida del valencianisme més actiu, per a ser simplement un valencià de a peu (pot ser que mai deixe de ser-ho en sentiment puix es una cosa que esta dins de la persona i per damunt de lo que et puga dir la gent de lo que eres o no ho eres).
Està és una decisió meditada des de fa temps, i no ve en una actuació repentina d´un dia de cabreig per alguna qüestió, meditada per el canvi que me supon després de tants anys vinculat al moviment (encara recorde les manifestacions contra Albiñana i el naiximent d´UV, o eixos durs 9 d´octubre convertits en batalles campals), per això, a estes altures he cregut que no quedava més remei intentar arribar a l´enteniment entre les dos parts, intentar deixar a banda los que nos separa i intentar aonar a on nos unix, en l´esperança que els valencianistes serem un a l´hora de defendre lo nostre per damunt de les nostres opinions com a partit o com associacions, desgraciadament això pareix una utopia puix els valencianistes continuem una i atra volta caiguen en els mateixos erros en les nostres "capelletes", i una i atra volta donant-li volta a lo mateix sense donant-nos conte que la societat valenciana tal volta no vaja per ahí com aixina ho demostra en el poc recolzament que donen als partits valencianistes, als quals continuen veent com "eixos grupets que se barallen per la bandera o la llengua" .
Com he dit adés són molts anys en la batalla, i molt més la part agre que la part esperançadora i per això he pres està dura decisió per a mi, la vida té oferix molt més coses que el maldecaps que molt a sovint dona el valencianisme i vaig a intentar fruir-les, puix el valencianisme digam ya no me plena com fa alguns anys arrere, i ya és hora d´abandonar trincheres i batalles, la guerra acabà fa temps encara que no nos donem conte.
Vaja he intentat fer-lo curtet pero al remat m´ha eixit massa llarc, són molts sentiments per a expressar-lo en quatre llínees.

reflexions per al 9 d´Octubre

Tornem a celebrar un 9 d´Octubre el dia de la Pàtria Valenciana, i com sempre tindrem una ampla varietat d´actes des de els més lúdics als més institucionals i alguns atres que aprofitaran per a anar-s´en uns dies fora, fent pont el dilluns, els que nos quedem assistirem a la provessó cívica desijant que siga un matí tranquil que ixcam al carrer per a mostrar a tots l´orgullosos que estem de ser valencians un orgull que s´estén des de Vinaròs a Oriola, i en cada racó ho celebrarem d´una manera, pero tots tenim clar el que som: valencians
i esperant que en la provessó de la Senyera eixa gent que s´ ha auto proclamat en la potestat de dir qui pot i qui no pot anar respecten a tots, perque està  provessó no és ni de valencianistes ni de catalanistes, és del poble valencià, siga qui siga la seua ideologia, religió, o del lloc a on haja naixcut, i ningú és qui per a dir-li si pot anar o no, per això que els llamentables fets que passaren l´any passat no deixant que la gent del Bloc participara o que als de la PJV o Uv  foren insultats i també tingueren problemes que no torne a succeir.
Enguany ademés s´ha afig que estan pròximes les eleccions, i sobretot els partits polítics intentaran fer-se vore uns més que atres, per a recordar-nos lo valencianistes que són encara que, després ni s´enrecorden ni de la gent ni molt menys ni dels símbols i de la llengua per a que parlar. 
La reflexió més important nos la tindrien que fer el dia després quan hem guardat les nostres senyeres, hem regalat la piruleta i el mocador, i els crits que tots hem fet tant en les manifestacions que s´organisen o en la provessó cívica  semble que ho hem oblidat  ¿al dia següent ya no reivindiquem res?, paguem molts imposts que no revertixen en la nostra terra l´AVE a Castelló no se sap ni quan arribarà, paguem el pato de la crisis, i tan en Castelló com Alacant o Valéncia nos falten infraestructures, el tren Gandia-Dénia que vertebraria les comarques de la Safor i la Marina, l´industria del calçat d´Alacant o la agricultura i els favors  que  tindrà el Marroc respecte als nostres productes, o demanar al nostre Govern que deixe de fer una política de ploramiques i és dedique a governar i a reivindicar els nostres drets com fa els governs d´atres llocs i aixina moltes coses més.
Per tant al igual que nos sentim orgullosos de ser valencians, també hem de lluitar per  la nostra nació dia a dia i no solament eixir el 9 d´Octubre i la resta de l´any tots callats.
Bo, vos desige que tingau un bon 9 D´Octubre i ¡¡VIXCA LA PÀTRIA VALENCIANA!!.

29 de setembre parada general.

Hui i tan com estava previst s´ha produït, (encara està, mentres escric estes llínees), un vaga general organisada per els sindicats contra la política social del govern socialiste de Rodriguez Zapatero, un dret constitucional que tenim tots de fer, encara que també tenim el dret de no fer-lo cosa que alguns obliden, impedint este dret.
Partint de que la política social i els plans per a fomentar l´ocupació, no complixen ni per lo vist ho compliran els objectius per a que estaven fets, els sindicats nos convoquen a no anar hui al treball, i dir no a eixes polítiques, pero ara be els sindicats també haurien de mirar lo que han fet o no han fet, el seu paper fins a este moment, perque tal volta haja hagut massa silencia en la tramitació de la llei, i no dir en la boca chicoteta que no estaven d´acort, i solament han alçat la veu quan s´ha tocat el sou als funcionaris i quan s´ha tocat el tema dels lliberats sindicals que com no, d´això ni parlar-ne.
També podrien parlar si tenim una tassa tan gran de desocupats i moltes empreses en problemes econòmics, podem afegir-li les pèrdues que estes empreses tindran hui que encara podem llastrar encara més la seua economia i la de tot el país.
I com he dit adés el dret a la vaga és un dret constitucional, pero també anar a treballar, per tant els mal nomenats "piquets informatius", o siga si treballes té punchen les rodes, cremem el camió, o t´arreem unes quantes estan demés, i hui i com atres vegades ho hem pogut vore, ademés equivoquen l´èxit en la gent que no ha anat a treballar ¿pero quanta gent no ha anat per por, o per coaccions?, si és una cosa justa i necessària la gent tancaria els seus negocis o no aniria a treballar, sense cap tipo de coacció  i en majoria (hui he passejat per el centre de la ciutat i la gran majoria estava tot obert, encara que    nos vullguen vendré l´èxit), i per comentaris que he pogut escoltar a la gent que dien haurien d´have-lo fet en els negociacions i en els lliberats.
I parlant de lliberats, ¿quant costa els lliberats a les empreses?, per lo vist una gran cantitat de diners, ademés de la gran cantitat d´ells sobretot en l´administració pública, i ya que llevar despeses estaria be, que la cantitat de lliberats foren menor i un millor criteri per a que no suponguera a les empreses més despeses de las que té i també ajudara a la creació de treball  i al manteniment dels que ya ho tenen.
La política social del govern socialiste és nefasta si, puix com sempre ho paguem els de baix, i tot el pes de la crisis la estem pagant els treballadors, els autònoms, i els que tenen chicotetes empreses que, arriba un moment que no podem mantindre el seu negoci i moltes vegades sent negocis familiars que han passat de generacions, han de tancar, o vore com han de deixar als seus empleats en el carrer (normalment pocs treballadors que més que una empresa és una família), perque ho no volen o no s´atrevixen a tocar les rendes més altes i encara que facen, si no m´equivoque 300 o 400 euros més hauran de pagar, o siga "pecata minuta" , per a un senyor que cobra moltíssim a l´any, i poden fer les tributacions en varis llocs per no parlar dels paraïsos fiscals.
La realitat tornarà el dia 30 de setembre, quan s´acaben els resò, les valoracions d´uns i d´atres,  i tot torne com el dia abans, ya vorem si fa mossa en el govern i rectifica en alguna part molt llimitat per les directrius que marca Europa, i si els sindicats encara que diuen que no tornen als seus quarters  d´hivern, i esperen una atra ocasió per a fer soroll, mentres tant el drama dels desempleats, dels empresaris que han de tancar les seues empreses continuarà. desijant que pronte canvie la situació i encara que siga poquet a poquet vaja millorant.

Les propostes de canvis en les tarifes planes d´internet

Els mijos de comunicació donava fa uns dies la noticia de la pretensió de Telefònica d´acabar en les tarifes planes i cobrar per el temps gastat la justificació que les actuals tarifes no els compensa, esta mesura ya ha segut ben vista per Vodafone, lo significa que en poc temps la resta també s´afegiran a la mesura com és llògic.
Associacions de consumidors i usuaris ya han fet la seua protesta, pero sembla que poc o res se podrà a fer com quasi sempre per la pressió de les empreses, i la quasi nula per no dir nula del tot de les autoritats que tornaran a permetre l´abús com ya passa en atres sectors.
La qüestió seria si és necessari este canvi i si realment, no els compensa com aleguen les empreses, lo ben cert és que en Espanya tenim les tarifes més cares d´Europa i el pijor servici, per eixemple que paguem per una velocitat que després no arriba ni de bon tros, i les reclamacions per telefonia i internet copen la majoria de les reclamacions, cosa que les empreses que nos donen el servici òbviament obliden, demanar si, donar si podem retallar i tindre més beneficis millor.
Els consumidors com sempre serem els que ho pagarem, tindrem dret a la pataleta, pero com no nos queda més remei que passar per l´aro (o nos quedem sense servici), direm lo que pensem pero al remat haurem d´acabar a on ells volem, és com la gasolina nos queixem dels preus abusius, pero o posem gasolina al coche o no anda.
Mentrestant i no haja de tallar per no poder mantindre-lo, ací teniu el vostre blog a la vostra disposició, per a opinar, sugerir o lo que vullgau.

Drets llingüistics ¿per a tots?

Dia si dia també arriben noticies, se comenten en fòrums i blogs temes espinosos sobre la llengua, i no sols el més conegut de l´orige de la llengua que encara alça intensos debats en alguns sectors de la societat valenciana, si no en una part que afecta més quotidianament als valencians, com és el us del valencià en el nostre dia dia, ya siga en l´escola en els mijos de comunicació, o per a fer coses tan comuns com comprar en la botiga del cantó, agarrar l´autobús o fer qualsevol gestió ya siga en les Administracions públiques o estatals.
En estes coses és quan ix el consabut dret llingüístic d´alguns que passen per damunt d´ els atres i la presunta igualtat queda desfeta, i encara els digam "els minoritaris", queden com els radicals, intransigents i totalitaris i poc respectuosos i per usar "la seua llengua", que també ho és de molts dels intransigents encara que la desprecien poden ser insultats, i en casos més radicals han eixit calents., per no parlar en el tema de l´ensenyança i el retall en les llínees en valencià.
Ya parlant més explícitament podem vore casos en el que l´us del valencià cada volta és més discriminat com el mege que és nega a atendre un pacient, Canal 9 i cada volta el menys us, i el cas més sagnant passa en les escoles a on pares que volen escolarisar el seu fill en valencià no ho poden fer perque no hi ha places, i en lloc d´aumentar-les les estan disminuint, promocionant atres llengües com l´anglés o ara el chinenc.
Se parla del dret d´usar el castellà perque és la llengua d´Espanya i rebre l´ensenyança en castellà (perque solament tenen drets no deures) i els arguments que tots coneixem, pero ¿i els drets dels que parlem valencià i volem expressar-nos en eixa llengua o rebre l´ensenyança en valencià?, ¿qui vela per nosatres o no tenim eixe dret que nos ampara la Constitució i l´Estatut Valencià?, queda fora com els casos que he comentat adés, i la nostra pròpia Administració Autonòmica és la que en lloc de protegix aumenta eixa discriminació cap al valencià.
¿Intransigents?, a vore en una conversació qui canvia de llengua "per respecte", nosatres no diguen que no es parle en castellà si no que l´us del valencià siga també normal, que no tingam que enviar protestes perque el metro d´Alacant està rotulat solament en castellà, que se diga Calpe i no Calp, que els pares que vullguen que els seus fills estudien en valencià ho pugen igual que en castellà, i no tindre que sentir això de "a mi hablame en castellano",
I com m´ha passat a mi que no me siga més fàcil parlar en valencià en atres terres que en la meua pròpia.

1 de Maig dia del Treballador i la crisis econòmica

Hui és dia 1 de Maig dia del treballador, un dia que els sindicats ixen al carrer a manifestar-se i reivindicar els drets dels treballadors i treballadores, dia de festa i reivindicacions davant una molt greu que afecta a la gent treballadora principalment que veu com cada dia hi ha més gent sense faena i ya hi ha moltes famílies que tenen a tots els seus membres sense treball, en lo que això supon que hagen de malviure en els subsidis mentres dure i després de l´ajuda d´amics, familiars i ya en el cas més extrem de les associacions de caritat, parròquies etc.
Els paper dels sindicats són importants, pero deurien dedicar-se molt més a preocupar-se en els treballadors i no en els seus propis interessos, com succeïx ara, i segur que molta gent sap lo que vullc dir, perque coneix casos o ben propis o de coneguts de certa "complacència entre els sindicats i els empresaris a l´hora de negociar convenis o ERES, per no parlar de les "hores sindicals" un autèntic "chollo", per a alguns que ho aprofiten molt be, i també perjudica a les empreses que no disponen d´eixos treballador en la conseqüent perduda econòmic i de treball que això supon.
Pero la crisis econòmic té una atra part que sembla que no transcendix i són els beneficis que algunes empreses tenen a pesar de la crisis sobre tot els bancs, no fa molt donaven els beneficis del Banc de Santander i el benefici era prou considerable per a el temps de crisis que estem, i algunes de les que varen rebre les ajudes donen beneficis als alts càrrecs d´eixes empreses, mentres els treballadors i com sempre som els únics que paguen la crisis, no me puc imagina al senyor Botin o al propietari de Zara tremolar perque la crisis quasi li deixe una ma davant i l´atra darrere, no guanyaran el que guanyaven pero per a ells és solament un chicotet clot en la seua immensa fortuna .
Una atra història serien els chicotets empresaris que ací en Valéncia són la majoria, que han de fer autèntiques maravelles per a aguantar i no tancar i deixar als seus treballadors sense faena, empreses que son més una família que una empresa i el seu tancament no sols supon el cessament del negoci, si no un drama humà.
1 de Maig dia del treballador, per això en esperança que pronte canvie la situació desige a tots els treballadors i treballadores un feliç dia i als que desgraciadament estan sense faena que pronte troben un treball que alivie les seues penúries econòmiques i també humanes.

El 25 d´abril

El 25 d´abril i com la majoria sabreu celebrem la trista batalla d´Almansa, a on els valencians perdérem els Furs, i alguna cosa més una bona part de la nostra identitat com a poble.
Un 25 d´abril com quasi tots eixirem al carrer en les numerosos actes que és celebraran a lo llarc de la nostra terra i sobretot en Valéncia ciutat ya que els valencians no hem segut capaços d´unir-nos en una sola per tant cadascú farà la seua i en diferents lemes segons considere lo més reivindicatius, aixina que tindrem manifestacions soberanistes, pro TV3 i Països Catalans, atres d´homenage als maulets i alguna que atra més que segur que se m´escapa en estos moments, ompliran els nostres carrers de banderes, crits, música davant la gent que es pensara que quina festa sera eixa, o ya estan els de les banderes cridant com tots els anys, perque la crua realitat que per a molts valencians, no saben exactament lo que passa el 25 d´abril de 1707 en Almansa i lo que va a supondre, els valencians ignoren la seua pròpia història i no es dona ni els coleges ni els instituts, i pots preguntar que qui era Vinatea o la batalla d´almansa i com a molt els sonarà d´oïdes pero no ho sabran exactament, cosa que no succeïx igual en la història d´Espanya segur que si preguntes qui era Colon i que va descobrir la majoria ho dirien.
Pense que els valencians i els valencianistes en particular tenim una llabor molt important que fer, tornar-li al poble valencià la dignitat i l´identitat que un dia varem perdre "per just dret de conquista", i que estem orgullosos de lo que foren i lluitem tots junts per lo que volem ser, un poble que puga decidir per si mateixa el seu futur, i això no ho podem fer si cada dia no ho reivindiquem i lo inculquem per a tornar a encendre la flama dins de nosatres i s´estenga com la pólvora.

Casos d´abusos sexuals en l´Església Catòlica

Ha botat als mijos de comunicació els casos d´abusos sexuals en l´Església Catòlica, amagats encara que sospites sempre han hagut i que embruten l´image d´una institució tan important com és la Església Catòlica, i a mi com a creent de veres que m´indigna i entristix.
No puc comprendre primerament l´actitut repugnant dels que han comets els actes, pero també és dur de digerir el intent d´ocultar els fets i una vegada descoberts la tibiera que demostra els alts càrrecs de l ´Institució que a banda de tapar-los, no actua en la contundència que deuria contra ells, que al remat han ofés no sols els manaments de la pròpia Església si no els manaments de Deu, i millor que ells ho saben.
L´Església ha condenat durament l´abort i han fet moltes campanyes en contra (i que conste que yo no soc partidari de l´abort que me pareix una aberració pero eixe seria tema per a un atre comentari) amenaçant d´excomunió als que els practiquen, pero quan el "mal" o tenen en sa casa sembla ser menys roïn.
L´Església Catòlica representa a moltíssimes persones a banda i tal volta la més important "la veu de Deu" en la Terra, per tant ha de donar i ser un eixemple per a tots i per a la resta de l´humanitat, i tallar sense miraments qualsevol fruita podrida, per a que no afecte a la resta dels fruiters.
Espere i desige de tot cor que el Papa Benet XVI, intervinga de veres en l´assunt per el be de tots els cristians.

¿Cap a on va el valencianisme actual?

¿Cap a on va el valencianisme actual? ¿és possible un enteniment entre les diferents formes de vore el valencianisme?, són preguntes que molts és fan, atres diran que si, i uns atres tindran les seues reticències, i atres és negaran en rotunt a parlar en persones contraries a vore la seua forma de valencianisme.
Pero retornant al passat i molt llaugerament, hem vist una llarga lluita la nomenada "batalla de Valéncia" que ha dividit als valencians durant molts anys, tots coneguen com varen ser aquells anys i no fa falta repetir-los, dos bandos i postures irreconciliables, i el no voler saber res un de l´atre.
Els anys han passat i d´aquella batalla se pot dir que tots hem guanyat alguna cosa, el blavers poden dir que ara és reconeguda la Senyera com a bandera oficial, i els catalanistes que s´ha acceptat l´unitat de la llengua a través de l´AVll, pero la realitat és que no hem guanyat res, al contrari que la societat valenciana nos done l´esquena, i que uns i atres sigam pràcticament testimonials, i partits espanyolistes hagen tret el disfràs de valencianisme i han conseguit llevar-li vots al valencianisme.
Actualment hi ha moviments per a que els valencianistes, d´un i de l´atre costat pugen treballar junts, cadascú en el seu partit o associació, pero fer valencianisme unit, pero tal volta encara pesen les capelletes de cadascú, i vaja en moviment pero massa lent, la força del PP és fa sentir, a pesar del cas Gürtel, del endeutament de la Generalitat i els Ajuntaments, la política de grans events, i el plorar que Madrit nos discrimina, cosa que el PP fa molt be, mentres que els valencianistes uns seguixen en la seua particular batalla, atres fent coalicions en tots menys en els valencianistes, i els més chicotets sobreviuen i intenten traure el cap com poden.
En les properes eleccions el fracàs del valencianisme serà de nou estrepitós, seguim en les mateixes batalles de sempre, i no sentim al poble valencià que ha dit prou de batalles, som i serem valencians i ningú ho posarà en dubte i ho defendrem, pero hem de lluitar en defendre l´Agricultura, l´industria, el turisme, lluitar contra la falta de treball, lo que a la gent d´a peu li interessa de veritat, i això és lo que hem de defendre de veritat els valencianistes, i hem de ser tots una veu, i dir-li a tots que ací estem els valencians.
A partir d´ara tenim un autèntic repte, refer el valencianisme i fer-lo atractiu i que nos vegen com gent que nos preocupem dels seus problemes, i no com "grupets" que sempre estan barallant-se, el futur del moviment depén de nosatres solament, si volem continuar com fins ara o fer un canvi radical, i tanquem definitivament les nostres guerres particulars. La pilota està en la nostra teulada.

Falles, festa, diversió i conflictes veïnals

"Venid todos, os espera en cada calle obra de arte, un pasacalle siempre acompañado de su banda de música, el sonido de las tracas y las flores que con toda devoción le llevaremos a nuestra Madre". I molta raó té la Fallera Major en estes paraules dites en la Crida d´enguany, això i moltes coses més podries trobar en una festa tan gran com són les Falles, 4 dies de festa 24 hores intenses, i al mateix temps en els seus problemes consegüents, i d´això voldria fer el primer comentari d´este blog.
Dit això, la festa té una part no fosca pero que sol enfrontar a veïns i fallers i este conflicte és repetix any darrere any, i que quasi és convertix en "una guerra", entre uns i atres ab intervencions policials incloses, i es que combinar la festa i el descans dels veïns i la festa sembla una llabor quasi impossible, ya siga per el tall dels carrers per les carpes o per la colocació de la falla que fa que siga un trastorn per als veïns per a poder anar d´un lloc a un atre o trobar un aparcament i més si t´has de menejar en coche per motius de treball, i afegint-li ademés les festes nocturnes fins a altes hores de la matinada, posant a proba la som del veïnat i per que no dir-lo també la paciència.
Per atra part els fallers que han estat preparant durant tot l´any i volen fruir dels dies que dura la festa, fent quantitat d´activitats que no solament són per als propis fallers, si no també per a la resta del veïnat encara que, això pense que els fallers i no han sabut donar-lo a conéixer, perque molta gent pensa que lo que fan els fallers són per a ells, i la resta han d´aguantar les molèsties i no per a que els que no són ahí estan equivocats.
La falta de comprensió dels uns i dels atres, fan que tinguen postures irreconciliables, han de comprendre que la festa és per a tots i que les molèsties són un dies i si posen de la seua part, seria més fàcil, de l´atra part que està molt be la festa pero hi ha que comprendre els que no la tenen, respectant els horaris establits i respectant als veïns, al igual que els veïns han de respectar als fallers, que els carrers siguen tallats lo estrictament necessari, i els trams justs i no mija barriada. Capítul a banda seria els chiquets i els petarts que es tiren indiscriminadament, pero això no solament és una qüestió de les falles, si no dels pares que han d´ensenyar que no se pot convertir el carrer en un Vietnam i hi ha que anar en conte primer ells i després en els demés per a poder fruir d´una costum tan arraïlada com és l´us de la pirotècnia.
No se si seria la solució, pero fer reunions entre els diferents colectius veïnals, falles i JCF i establir unes pautes, pero clar està que la voluntat de tots nosatres i el trellat seria la millor solució per a que, tots pugam fruir de les Falles.
Bones Falles per a tots i per als que no coneguen la festa de la Magdalena que vagen que val la pena perque com diuen ahí "Magdalena festa plena" , i puc donar fer d´això.

Presentació.

Hola amics, està primera publicació és per a donar a conéixer este raconet, en la que expressaré les meues inquietuts, punts de vista i que vosatres sigau participes d´elles, i si voleu també participar encantat de tindre-vos en este racó de Campanar, l´única condició és el respecte per a tots.
És la primera volta que tinc un blog aixina que espere que me perdoneu tots els erros que puga cometre.
Gràcies per llegir estes llínees, i espere que pronte pugau llegir el meu primer artícul (no sé si se diu aixina), que estic preparant sobre les falles i certs problemes que passen.