Raons per a votar a Units x Valéncia

El pròxim dia 22 els valencians i valencianes estem cridats a les urnes per a triar als nostres alcaldes, regidors i diputats a Corts, unes eleccions molt importants perque tant els ajuntaments com les Corts són les institucions més pròximes als ciutadans valencians, i aixina ho hem de vore en clau valenciana i no com nos volen fer creure els grans partits nacionals PP i PSOE que nos oferixen estes eleccions com un anticipí de les eleccions que es celebraran segurament l´any que ve.
Els valencians hem patit i dic be hem patit els governs dels dos partits nacionals i si hi ha alguna cosa en comú en els dos ha segut que els valencians ni hem segut be representats per ells ni be governats, sent sempre relegats al ser els últims en tot a pesar de ser unes de les comunitats que més aportem a la resta d´Espanya i  dels que menys rebem, i les dates estan ahí i fàcilment comprovables, mentres els nostres governants de torn no feen res puix clar no se pot alçar als dictàmens i decisions provinents de Madrit, que és la que al remat talla l´abadejo dit d´una forma coloquial.
La pregunta seria ¿i que fem? puix el bipartidisme impost per estos partits a través de la barrera electoral i el control dels mijos de comunicació donen la sensació de no haver més vida política més allà del pp i el psoe quan en realitat, hi ha més opcions que triar i unes d´estes és una opció valencianista d´un partit fet per i per a els valencians i en vocació de govern i este partit és Units x Valéncia.
¿I  perqué Units x Valéncia i atres forces com Compromís o Coalició Valenciana? perque som l´autèntica força valenciana dins de l´espectre polític valencià, en polítiques clares que aborden els problemes reals dels valencians, en gent que treballem i treballarem per a posar a la nació valenciana en el lloc que li pertoca en tots els sentits i perque tenim clar el que som,  el que volem ser i quin és el nostre territori, la nostra bandera i la nostra llengua, a on el valencià tindrà una protecció màxima i un foment total, tenint també prioritat les polítiques socials, recuperant  el teixit econòmic que el pp ha regalat a gent de fora en lloc de fomentar-la per a fer créixer la nostra economia i això solament són uns eixemples del que Units x Valéncia vol fer.
Per això yo ho tinc clar i votaré a l´autèntica força valenciana. votaré a Units x Valéncia,  a tots abans de depositar el seu vot en llibertat mediten si al partit que van a votar defendrà els interessos dels valencians o simplement estaran al dictat dels que els diguen des de fora de la nostra nació o atres partits subjectes a coalicions de partits que després es tornen en lluita d´interessos de cada partit.

Sanitat valenciana no tot és or lo que lluix.

Uns del problemes que més importa als ciutadans valencians entre atres és lo relacionat en la sanitat ya que és una cosa molt important per no dir la més important de la nostra vida, tots volem ser atesos en uns mínims de condicions, centres sanitaris en condicions sense demores innecessàries i uns meges i enfermeres que tinguen que fer autèntics esforços per a poder atendre als pacients en unes condicions mínimes i no com succeïx ara que el mege tan apenes té temps per a atendre al pacient i han de ser visites ràpides per a poder comprendre   tota la demanda que ha de atendre cada dia, perque no nos enganyem la sanitat valenciana no és la maravella que nos volen vendre des de la Generalitat Valenciana a bombo i plats  a través dels seus mijos oficials seguixen faltant més centres sanitaris tant en poblacions en un creiximent demogràfic evident, com en els barris de les nostres ciutats en el que l´increment de la població ha deixat deficitaris als centres sanitaris que ya existien i que han de absorbir l´increment de població no permeten donar el servici que la població demanda ¿i quí no ha demanat hora per a fer-se un resonància, unes plaques o una visita al  seu mege de capçalera i li han donat hora per a un o dos mesos  en el cas de les especialitats o al de capçalera per a tres o quatres dies?, i tot això és per la falta de personal que puga cobrir tant les places que falten com baixes o excedències, places que no se cobrixen segons la conselleria de sanitat per falta de presupost, quan després podem comprovar que si hi ha per a pagar atres acontenyiments deportius com la Formula 1, la Copa Amèrica i atres espectàculs deportius i que nos costa als valencians un renyó i quasi part de l´atre, pero no per a una cosa tant important com la sanitat que paguem tots els valencians dels nostres imposts.
Un atre eixemple podria ser la Nova Fe, l´hospital de referència i aixina novament nos lo anuncien, yo no negaré l´importància que té i tindrà en el futur pero s´ha de fer les coses ben fetes i no fer una inauguració  fins que tot estiguera acabat com han fet, per això normalment podem vore en les notícies queixes del personal que treballa i que patixen les deficiències com no poder apagar la llum per que no hi ha interruptors, o lo més greu que els aparats de radiografia, per el seu volum i pes no poden entrar per la porta i han hagut de derribar una paret, denota com se fan les coses. En l´apartat de pacients no hi ha suficient mijos de transport sobretot  per la nit, ademés de que les cafeteries estan lluntanes lo que dificulta als familiars dels pacients el poder anar a menjar, sopar o simplement prendre´s alguna cosa durant el temps que han de permanéixer els seus familiars en l´hospital. 
Per això necessitem una sanitat de qualitat en el que el malalt que no va per el seu gust, tinga l´atenció que se mereix, i el personal sanitari els mijos tan personals com materials per a poder donar eixa assistència en una qüestió tan important com és la salut, i la Generalitat Valenciana ha de posar a l´abast els corresponents dotacions econòmiques per a tal fi, ya siga per presupost propi (ya que té les transferides les competències) o per mig de les dotacions presupostàries donades per el govern central, pero ha de tindre prioritat sobre tot perque en la salut no es juga.

La violència dels intolerants.

Ahir la seu d´Units x Valéncia patia una agressió fent pintades en acusacions de catalanistes  i fent unes dianes tot un eixemple de democràcia, d´aquells que pensen que tot aquell que no té el mateix pensament que ells, no tenen ni a opinar ni a expressar-se i donar la seua visió de les coses, solament  coneixen un pensament únic el seu i no dubten en atacar a tot aquell que no combrega en les seues opinions, ahir va ser Units x Valéncia abans el bloc i atres partits i entitats culturals que no tenen la seua bendició les que patixen les "seues visites", ya que no tenen la força de la paraula i dels fets  que és l´arma més forta que se pot tindre en democràcia usen la que els lleva tota la raó la força usant este tipo de kale borroka de tres al quart, i en lloc de conseguir els seus objectius fan l´efecte contrari els agredits se senten més forts i estan més llegitimats perque són les víctimes fins a eixe punt no són ni capaços de mesurar els efectes que poden conseguir.
Per si no ho saben la democràcia és respectar i ser respectats, i la llibertat d´expressió és poder parlar, expondre les seues idees en tota llibertat, per això en lloc de fer pintades o coses paregudes, haurien de dependre el sentit d´estes dos paraules ya que gràcies a elles, ells si que poden eixercir eixe dret que  volen fer callar als demés.
La meua enèrgica condena als actes patits ahir per Units x Valéncia Almàssera,  atres partits entitats i persones que patixen l´intolerància dels que solament coneixen una paraula violència, perque tota classe de violència vinga d´a on vinga és condenable.

La corrupció en la política.

Com diu la dita  "No basta que la mujer del César sea honesta tambien tiene que parecerlo", i és un poc lo que passa a la nostra classe política envolta  en presunts casos de corrupció, que són intentades tapades per els propis partits polítics en "una tancada de files" incomprensible per a la societat que han donant la seua confiança a unes sigles i a unes persones que lo únic que han fet és aprofitar-se de la seua privilegiada situació per a enriquir-se ells i colocar als seus familiars i amics oblidant-se per a que foren triats, i la roïn image que se dona que en lloc de depurar responsabilitats se dediquen a acusar als atres de lo mateix que ells han fent com si això els eximira de la seua responsabilitat.
Està clar que no tots els que es dediquen a la política són corruptes i estan en política  per a aprofitar-se dels seus càrrecs, pero la sensació en la ciutadania no és eixa i crea desconfiança i ya no creu en la seua classe política com abans, per això és molt necessari un canvi a l´hora de permetre als corruptes, persones que no poden permanéixer ni en un càrrec públic i tampoc dins d´un partit, tal volta quan comencem a aplicar-lo la gent vorà que en la política està plena de gent honrada que dins de les seues idees volen millorar la nostra societat, pero com dia al principi "no basta que la mujer del César sea honesta tambien tiene que parecerlo", i això solament depén dels partits polítics.
El meu partit UnitsxValéncia treballen i treballarem per que l´honradea de totes les persones que estem ya siga a nivell de partit o a nivell de càrrec públic, siga un estandart i una de les nostres bases com a partit polític.

Valéncia, una ciutat en dos cares.

Valéncia la nostra ciutat i Cap i Casal té dos cares, una la que nos solen vendre principalment les nostres autoritats en la Ciutat de les Ciències com a buc insígnia de la nova Valéncia, ademés Valéncia s´ha convertit en una destinació turística molt important i ací s´han celebrat grans acontenyiments com la Copa Amèrica i actualment la Formula 1, que al dir de les nostres autoritats i els seus mijos nos han posat en el mapa (i yo que pensava que ya estàvem), i no negaré que fins a cert punt si que té la seua part positiva per al creiximent de la ciutat encara que, tot això haja segut a un cost molt alt i servixca d´eixemple els canons que paga
l´Ajuntament i tot els cost de les infraestructures a base de crèdits i endeutament que al remat haurem de pagar tots els valencians durant una montada d´anys.
Pero també està l´atra Valéncia, la Valéncia dels que vivim i treballem ací, i que si que diem que està tot molt bonico, ¿pero quan nos toca a nosatres?, els nostres barris patixen unes carències que algunes ya venen de molt cap arrere, segur que les reivindicacions per tindre infraestructures deportives en el barri un lloc a on els nostres chiquets pugem fer deport i que en la majoria de barris per no dir tots l´oferta actual és insuficient, o els jardins i parcs també són escassos, o els mijos de transport que a banda de ser cars no oferixen el servici que caldrien per a ser una alternativa real al transport públic, perque no pot ser que la freqüència de pas siga tan gran que hages d´esperar molt de temps si perts un autobús, que el nostre centre històric no se vaja caiguen a trossos i s´actue abans en un grau de protecció, o la resolució definitiva al Pla del Cabanyal, i se done solució a la degradació que patix este barri, aixina com a als casos d´inseguritat ciutadana que tan preocupa als veïns, i que al chicotet comerç tinga facilitats i se fomente i s´ajude ya que és una part molt important de la ciutat últimament i també per la crisis en molts problemes ademés que ha hagut un criteri de fomentar les grans superfícies en lloc del chicotet comerç.
Menció també volia fer a les nostres pedanies normalment illes abandonades per els diferents Ajuntaments que hem tingut i a on les inversions han segut escasses per no dir nules,  i solament recordades quan s´acosten eleccions per a on desfilen tots aquells que en els últims quatre anys els havien oblidat.
Estes són les dos Valéncias, la del glamour la que ix i la que venem i l´atra la crua realitat la que patix el valencià d´a peu, ara venen eleccions i nos diran tot lo que ha passat per ací i faran unes quantes inauguracions ¿i després que? hauràs d´eixir mija hora abans perque si perts l´autobús ya no arribes al treball, o hauràs de jugar a la pilota en el teu fill en un solar o en un lloc entre coches  en el conseqüent perill i tot continuarà igual, pero continuarà sent la Valéncia del glamour la que ixca, mentres que els demés continuarem fent en els quefers diaris esperant que algun dia allò que demanarem com a millora siga concedida.

El meu adeu al valencianisme

L´escrit de hui serà molt breu que atres vegades, puix simplement és una entrada de despedida, despedida del valencianisme més actiu, per a ser simplement un valencià de a peu (pot ser que mai deixe de ser-ho en sentiment puix es una cosa que esta dins de la persona i per damunt de lo que et puga dir la gent de lo que eres o no ho eres).
Està és una decisió meditada des de fa temps, i no ve en una actuació repentina d´un dia de cabreig per alguna qüestió, meditada per el canvi que me supon després de tants anys vinculat al moviment (encara recorde les manifestacions contra Albiñana i el naiximent d´UV, o eixos durs 9 d´octubre convertits en batalles campals), per això, a estes altures he cregut que no quedava més remei intentar arribar a l´enteniment entre les dos parts, intentar deixar a banda los que nos separa i intentar aonar a on nos unix, en l´esperança que els valencianistes serem un a l´hora de defendre lo nostre per damunt de les nostres opinions com a partit o com associacions, desgraciadament això pareix una utopia puix els valencianistes continuem una i atra volta caiguen en els mateixos erros en les nostres "capelletes", i una i atra volta donant-li volta a lo mateix sense donant-nos conte que la societat valenciana tal volta no vaja per ahí com aixina ho demostra en el poc recolzament que donen als partits valencianistes, als quals continuen veent com "eixos grupets que se barallen per la bandera o la llengua" .
Com he dit adés són molts anys en la batalla, i molt més la part agre que la part esperançadora i per això he pres està dura decisió per a mi, la vida té oferix molt més coses que el maldecaps que molt a sovint dona el valencianisme i vaig a intentar fruir-les, puix el valencianisme digam ya no me plena com fa alguns anys arrere, i ya és hora d´abandonar trincheres i batalles, la guerra acabà fa temps encara que no nos donem conte.
Vaja he intentat fer-lo curtet pero al remat m´ha eixit massa llarc, són molts sentiments per a expressar-lo en quatre llínees.

reflexions per al 9 d´Octubre

Tornem a celebrar un 9 d´Octubre el dia de la Pàtria Valenciana, i com sempre tindrem una ampla varietat d´actes des de els més lúdics als més institucionals i alguns atres que aprofitaran per a anar-s´en uns dies fora, fent pont el dilluns, els que nos quedem assistirem a la provessó cívica desijant que siga un matí tranquil que ixcam al carrer per a mostrar a tots l´orgullosos que estem de ser valencians un orgull que s´estén des de Vinaròs a Oriola, i en cada racó ho celebrarem d´una manera, pero tots tenim clar el que som: valencians
i esperant que en la provessó de la Senyera eixa gent que s´ ha auto proclamat en la potestat de dir qui pot i qui no pot anar respecten a tots, perque està  provessó no és ni de valencianistes ni de catalanistes, és del poble valencià, siga qui siga la seua ideologia, religió, o del lloc a on haja naixcut, i ningú és qui per a dir-li si pot anar o no, per això que els llamentables fets que passaren l´any passat no deixant que la gent del Bloc participara o que als de la PJV o Uv  foren insultats i també tingueren problemes que no torne a succeir.
Enguany ademés s´ha afig que estan pròximes les eleccions, i sobretot els partits polítics intentaran fer-se vore uns més que atres, per a recordar-nos lo valencianistes que són encara que, després ni s´enrecorden ni de la gent ni molt menys ni dels símbols i de la llengua per a que parlar. 
La reflexió més important nos la tindrien que fer el dia després quan hem guardat les nostres senyeres, hem regalat la piruleta i el mocador, i els crits que tots hem fet tant en les manifestacions que s´organisen o en la provessó cívica  semble que ho hem oblidat  ¿al dia següent ya no reivindiquem res?, paguem molts imposts que no revertixen en la nostra terra l´AVE a Castelló no se sap ni quan arribarà, paguem el pato de la crisis, i tan en Castelló com Alacant o Valéncia nos falten infraestructures, el tren Gandia-Dénia que vertebraria les comarques de la Safor i la Marina, l´industria del calçat d´Alacant o la agricultura i els favors  que  tindrà el Marroc respecte als nostres productes, o demanar al nostre Govern que deixe de fer una política de ploramiques i és dedique a governar i a reivindicar els nostres drets com fa els governs d´atres llocs i aixina moltes coses més.
Per tant al igual que nos sentim orgullosos de ser valencians, també hem de lluitar per  la nostra nació dia a dia i no solament eixir el 9 d´Octubre i la resta de l´any tots callats.
Bo, vos desige que tingau un bon 9 D´Octubre i ¡¡VIXCA LA PÀTRIA VALENCIANA!!.