La frase que dona entrada a este comentari és el més habitual i cada dia més corrent que sé pot escoltar en el carrer, en el treball en amics prenent-se una cervesa en el bar, i és que posar la ràdio o la televisió a quasi qualsevol hora del dia (per la nit no perque tenim als adivins del Tarot) que ya podrien endevinar el futur que nos depara, encara que per a dir que tenim un futur negre tampoc fa falta ser molt llest o tindre grans poders, la veritat és que la sensació que de la nostra classe política tenim és de bandolers com en el segle XVIII, pero en lloc de la navaixa i el trabuc, ara tenen maletins, comissions i sobretot contes en Suïssa o en qualsevol paraís fiscal, i que en lloc de ser persones que estan per a servir al poble que els han votat i posen tots els coneiximents hores i ganes en el be comú, estan per a servir-se del poble, explotant-lo al màxim en el seu propi benefici sense escrúpuls ni mirament arribant a casos autènticament que no tenen nom, per eixemple les ajudes que deurien haver rebut per a la cooperació i desenroll en països pobres sobre tot en Amèrica i que presuntament han acabat en mans de Rafael Blasco i els seus amics sense importar-les als que verdaderament estaven perjudicant és el més clar eixemple de la falta d´escrúpuls.
La veritat és que quan yo escolte eixes frases i ya estic uns quants anyets militant en un partit polític (UxV) i veig que el meu partit no és com la gent veu als partits polítics ni als polítics, que està formada per gent honrada i en ganes de treballar, que gasten temps de la seua vida privada que molt be podrien dedicar-se la a la seua família pero per amor a la seua Pàtria Valenciana, i per ganes de millorar la vida de tots els valencianes i valencians no els importa sacrificar-se i que a diferència de molts, no estan per a enriquir-se més be al contrari molt a sovint els costa diners de les seues pròpies boljaques i molts disgusts.
Tenim un repte molt gran tan a nivell de partit en general com a dirigents inclús militants fer vore que no som iguals als demés i que podem guanyar-nos la seua confiança, i en això treballem des de el primer al últim membre, perque l´honradea hi ha que demostrar-la dia a dia i no cada cert temps i en totes les decisions que sé prenen perque aixina els ciutadans valencians nos ho reclamen i exigixen
viernes, 19 de julio de 2013
sábado, 13 de julio de 2013
El Valencianisme Polític del Segle XXI
Fa temps que tinc este blog abandonat i volia recuperar-lo fent una reflexió de com segons la meua opinió deuria de ser el valencianisme del segle XXI, en la perspectiva de tot lo vixcut fins ara que no ha segut poc.
Per fer una chicoteta introducció dir que yo vaig entrar en el valencianisme en l´época preautonòmica, els anys tal volta més forts de la nomenada "Batalla de Valéncia" a on el govern de Josep Albinyana posava la Senyera quatribarrada en el Palau de la Generalitat, anys convulsos que varen supondre entre atres el naiximent del GAV (Grup d´Acció Valencianista) al que vaig pertànyer i després el naiximent d´UV dins de la part política en aquella presentació feta en el teatre Talia al que segur molts ho recordareu.
De tot açò fa molt de temps i el moviment valencianiste en general i llevant l´etiqueta de catalanistes o blavers, ha seguint fent el seu camí uns han alvançat més que atres pero digam que en llínees generals han estat per un estil, uns a nivell cultural han segut més homogènis o almenys han donat una sensació de fer més pinya a l´hora de recolzar els seus pensament i moviments, mentres que els atres tal volta hagen segut més anàrquics i hagen fet més la guerra pel seu conte incloent atacs entre ells.
En la vertent política la situació ha segut molt pareguda a la cultural encara que està volta han hagut de "sacrificar" els seus propis ideals caent molt a sovint en just en el que no defenien en l´únic objectiu d´arribar a tocar poder principalment a les Corts Valencianes, cosa que han fet a pesar del malestar d´una part dels seus militants. Per l´atra part està UV després de tindre representació en les Corts Valencianes i ser un partit important, ve la desfeta el partit es des fa, i ya no alça el cap, apareix Coalició Valenciana l´intent de recuperar els valors d´UV pero la sempre polèmica figura de Juan Garcia Sentandreu i a pesar de tots els diners invertits es tornen en un clamorós fracàs que li conduïx a cessar les activitats del partit.
¿i ara que?, uns dels problemes del valencianisme polític és que tal volta nos hajam separat sense voler de la societat a la que defenien i defenem, la societat com tot en la vida ha anat alvançat i els problemes dels valencians i valencianes del segle XXI, no siguen exactament els mateixos o almenys en la prioritat i mentres els valencianistes nos hem quedat ancorats en temes d´identitat (bandera, llengua, territori), la societat valenciana nos està dient que eixes no són les seues màximes preocupacions que són unes atres, que no confien en nosatres perque sempre estem en les mateixes batalles i mai nos preocupem dels seus problemes reals que ya tenen al PP i al PSOE, perque també pensen que som separatistes o independentistes, i els valencians actuals tenen un fort sentiment espanyoliste, nos agrade o no.
No hi ha fòrmules màgiques, solament saber que vol la societat valenciana i oferir-se lo, hem de donar-les seguritat que el valencianisme polític està per ajudar-les i que millor que els de casa per a saber quines són les seues inquietuts i necessitats que anem a fer al poble valencià lo més pròsper possible, que els seus diners van a ser invertits en la riquea de tots els valencians i que anem a lluitar contra la corrupció que no anem a acceptar ni Gürtels ni Bàrcenas, que des de Vinaròs a Pilar de la Foradada som un gran poble que val la pena lluitar per ell, pero tots junts, que per supost no abandonem la defensa de les nostres senyes d´identitat patrimoni de tots els valencians i com a tal hi ha que defendre-los.
Segons la meua humil opinió tot el que no vaja per eixos camí anirà al fracàs, trencar l´etiqueta que sempre ha tingut el valencianisme de que sempre estem igual, i en eixe discurs ilusionador, real que és possible que no donem lo mateix que els atres partits a nivell centraliste tindrem molt guanya, un discurs basat en senyes d´identitat quasi exclusivament està condenat al fracàs perque no és el que la societat valenciana nos demana.
Per fer una chicoteta introducció dir que yo vaig entrar en el valencianisme en l´época preautonòmica, els anys tal volta més forts de la nomenada "Batalla de Valéncia" a on el govern de Josep Albinyana posava la Senyera quatribarrada en el Palau de la Generalitat, anys convulsos que varen supondre entre atres el naiximent del GAV (Grup d´Acció Valencianista) al que vaig pertànyer i després el naiximent d´UV dins de la part política en aquella presentació feta en el teatre Talia al que segur molts ho recordareu.
De tot açò fa molt de temps i el moviment valencianiste en general i llevant l´etiqueta de catalanistes o blavers, ha seguint fent el seu camí uns han alvançat més que atres pero digam que en llínees generals han estat per un estil, uns a nivell cultural han segut més homogènis o almenys han donat una sensació de fer més pinya a l´hora de recolzar els seus pensament i moviments, mentres que els atres tal volta hagen segut més anàrquics i hagen fet més la guerra pel seu conte incloent atacs entre ells.
En la vertent política la situació ha segut molt pareguda a la cultural encara que està volta han hagut de "sacrificar" els seus propis ideals caent molt a sovint en just en el que no defenien en l´únic objectiu d´arribar a tocar poder principalment a les Corts Valencianes, cosa que han fet a pesar del malestar d´una part dels seus militants. Per l´atra part està UV després de tindre representació en les Corts Valencianes i ser un partit important, ve la desfeta el partit es des fa, i ya no alça el cap, apareix Coalició Valenciana l´intent de recuperar els valors d´UV pero la sempre polèmica figura de Juan Garcia Sentandreu i a pesar de tots els diners invertits es tornen en un clamorós fracàs que li conduïx a cessar les activitats del partit.
¿i ara que?, uns dels problemes del valencianisme polític és que tal volta nos hajam separat sense voler de la societat a la que defenien i defenem, la societat com tot en la vida ha anat alvançat i els problemes dels valencians i valencianes del segle XXI, no siguen exactament els mateixos o almenys en la prioritat i mentres els valencianistes nos hem quedat ancorats en temes d´identitat (bandera, llengua, territori), la societat valenciana nos està dient que eixes no són les seues màximes preocupacions que són unes atres, que no confien en nosatres perque sempre estem en les mateixes batalles i mai nos preocupem dels seus problemes reals que ya tenen al PP i al PSOE, perque també pensen que som separatistes o independentistes, i els valencians actuals tenen un fort sentiment espanyoliste, nos agrade o no.
No hi ha fòrmules màgiques, solament saber que vol la societat valenciana i oferir-se lo, hem de donar-les seguritat que el valencianisme polític està per ajudar-les i que millor que els de casa per a saber quines són les seues inquietuts i necessitats que anem a fer al poble valencià lo més pròsper possible, que els seus diners van a ser invertits en la riquea de tots els valencians i que anem a lluitar contra la corrupció que no anem a acceptar ni Gürtels ni Bàrcenas, que des de Vinaròs a Pilar de la Foradada som un gran poble que val la pena lluitar per ell, pero tots junts, que per supost no abandonem la defensa de les nostres senyes d´identitat patrimoni de tots els valencians i com a tal hi ha que defendre-los.
Segons la meua humil opinió tot el que no vaja per eixos camí anirà al fracàs, trencar l´etiqueta que sempre ha tingut el valencianisme de que sempre estem igual, i en eixe discurs ilusionador, real que és possible que no donem lo mateix que els atres partits a nivell centraliste tindrem molt guanya, un discurs basat en senyes d´identitat quasi exclusivament està condenat al fracàs perque no és el que la societat valenciana nos demana.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)