Fa temps que tinc este blog abandonat i volia recuperar-lo fent una reflexió de com segons la meua opinió deuria de ser el valencianisme del segle XXI, en la perspectiva de tot lo vixcut fins ara que no ha segut poc.
Per fer una chicoteta introducció dir que yo vaig entrar en el valencianisme en l´época preautonòmica, els anys tal volta més forts de la nomenada "Batalla de Valéncia" a on el govern de Josep Albinyana posava la Senyera quatribarrada en el Palau de la Generalitat, anys convulsos que varen supondre entre atres el naiximent del GAV (Grup d´Acció Valencianista) al que vaig pertànyer i després el naiximent d´UV dins de la part política en aquella presentació feta en el teatre Talia al que segur molts ho recordareu.
De tot açò fa molt de temps i el moviment valencianiste en general i llevant l´etiqueta de catalanistes o blavers, ha seguint fent el seu camí uns han alvançat més que atres pero digam que en llínees generals han estat per un estil, uns a nivell cultural han segut més homogènis o almenys han donat una sensació de fer més pinya a l´hora de recolzar els seus pensament i moviments, mentres que els atres tal volta hagen segut més anàrquics i hagen fet més la guerra pel seu conte incloent atacs entre ells.
En la vertent política la situació ha segut molt pareguda a la cultural encara que està volta han hagut de "sacrificar" els seus propis ideals caent molt a sovint en just en el que no defenien en l´únic objectiu d´arribar a tocar poder principalment a les Corts Valencianes, cosa que han fet a pesar del malestar d´una part dels seus militants. Per l´atra part està UV després de tindre representació en les Corts Valencianes i ser un partit important, ve la desfeta el partit es des fa, i ya no alça el cap, apareix Coalició Valenciana l´intent de recuperar els valors d´UV pero la sempre polèmica figura de Juan Garcia Sentandreu i a pesar de tots els diners invertits es tornen en un clamorós fracàs que li conduïx a cessar les activitats del partit.
¿i ara que?, uns dels problemes del valencianisme polític és que tal volta nos hajam separat sense voler de la societat a la que defenien i defenem, la societat com tot en la vida ha anat alvançat i els problemes dels valencians i valencianes del segle XXI, no siguen exactament els mateixos o almenys en la prioritat i mentres els valencianistes nos hem quedat ancorats en temes d´identitat (bandera, llengua, territori), la societat valenciana nos està dient que eixes no són les seues màximes preocupacions que són unes atres, que no confien en nosatres perque sempre estem en les mateixes batalles i mai nos preocupem dels seus problemes reals que ya tenen al PP i al PSOE, perque també pensen que som separatistes o independentistes, i els valencians actuals tenen un fort sentiment espanyoliste, nos agrade o no.
No hi ha fòrmules màgiques, solament saber que vol la societat valenciana i oferir-se lo, hem de donar-les seguritat que el valencianisme polític està per ajudar-les i que millor que els de casa per a saber quines són les seues inquietuts i necessitats que anem a fer al poble valencià lo més pròsper possible, que els seus diners van a ser invertits en la riquea de tots els valencians i que anem a lluitar contra la corrupció que no anem a acceptar ni Gürtels ni Bàrcenas, que des de Vinaròs a Pilar de la Foradada som un gran poble que val la pena lluitar per ell, pero tots junts, que per supost no abandonem la defensa de les nostres senyes d´identitat patrimoni de tots els valencians i com a tal hi ha que defendre-los.
Segons la meua humil opinió tot el que no vaja per eixos camí anirà al fracàs, trencar l´etiqueta que sempre ha tingut el valencianisme de que sempre estem igual, i en eixe discurs ilusionador, real que és possible que no donem lo mateix que els atres partits a nivell centraliste tindrem molt guanya, un discurs basat en senyes d´identitat quasi exclusivament està condenat al fracàs perque no és el que la societat valenciana nos demana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario