Casos d´abusos sexuals en l´Església Catòlica

Ha botat als mijos de comunicació els casos d´abusos sexuals en l´Església Catòlica, amagats encara que sospites sempre han hagut i que embruten l´image d´una institució tan important com és la Església Catòlica, i a mi com a creent de veres que m´indigna i entristix.
No puc comprendre primerament l´actitut repugnant dels que han comets els actes, pero també és dur de digerir el intent d´ocultar els fets i una vegada descoberts la tibiera que demostra els alts càrrecs de l ´Institució que a banda de tapar-los, no actua en la contundència que deuria contra ells, que al remat han ofés no sols els manaments de la pròpia Església si no els manaments de Deu, i millor que ells ho saben.
L´Església ha condenat durament l´abort i han fet moltes campanyes en contra (i que conste que yo no soc partidari de l´abort que me pareix una aberració pero eixe seria tema per a un atre comentari) amenaçant d´excomunió als que els practiquen, pero quan el "mal" o tenen en sa casa sembla ser menys roïn.
L´Església Catòlica representa a moltíssimes persones a banda i tal volta la més important "la veu de Deu" en la Terra, per tant ha de donar i ser un eixemple per a tots i per a la resta de l´humanitat, i tallar sense miraments qualsevol fruita podrida, per a que no afecte a la resta dels fruiters.
Espere i desige de tot cor que el Papa Benet XVI, intervinga de veres en l´assunt per el be de tots els cristians.

¿Cap a on va el valencianisme actual?

¿Cap a on va el valencianisme actual? ¿és possible un enteniment entre les diferents formes de vore el valencianisme?, són preguntes que molts és fan, atres diran que si, i uns atres tindran les seues reticències, i atres és negaran en rotunt a parlar en persones contraries a vore la seua forma de valencianisme.
Pero retornant al passat i molt llaugerament, hem vist una llarga lluita la nomenada "batalla de Valéncia" que ha dividit als valencians durant molts anys, tots coneguen com varen ser aquells anys i no fa falta repetir-los, dos bandos i postures irreconciliables, i el no voler saber res un de l´atre.
Els anys han passat i d´aquella batalla se pot dir que tots hem guanyat alguna cosa, el blavers poden dir que ara és reconeguda la Senyera com a bandera oficial, i els catalanistes que s´ha acceptat l´unitat de la llengua a través de l´AVll, pero la realitat és que no hem guanyat res, al contrari que la societat valenciana nos done l´esquena, i que uns i atres sigam pràcticament testimonials, i partits espanyolistes hagen tret el disfràs de valencianisme i han conseguit llevar-li vots al valencianisme.
Actualment hi ha moviments per a que els valencianistes, d´un i de l´atre costat pugen treballar junts, cadascú en el seu partit o associació, pero fer valencianisme unit, pero tal volta encara pesen les capelletes de cadascú, i vaja en moviment pero massa lent, la força del PP és fa sentir, a pesar del cas Gürtel, del endeutament de la Generalitat i els Ajuntaments, la política de grans events, i el plorar que Madrit nos discrimina, cosa que el PP fa molt be, mentres que els valencianistes uns seguixen en la seua particular batalla, atres fent coalicions en tots menys en els valencianistes, i els més chicotets sobreviuen i intenten traure el cap com poden.
En les properes eleccions el fracàs del valencianisme serà de nou estrepitós, seguim en les mateixes batalles de sempre, i no sentim al poble valencià que ha dit prou de batalles, som i serem valencians i ningú ho posarà en dubte i ho defendrem, pero hem de lluitar en defendre l´Agricultura, l´industria, el turisme, lluitar contra la falta de treball, lo que a la gent d´a peu li interessa de veritat, i això és lo que hem de defendre de veritat els valencianistes, i hem de ser tots una veu, i dir-li a tots que ací estem els valencians.
A partir d´ara tenim un autèntic repte, refer el valencianisme i fer-lo atractiu i que nos vegen com gent que nos preocupem dels seus problemes, i no com "grupets" que sempre estan barallant-se, el futur del moviment depén de nosatres solament, si volem continuar com fins ara o fer un canvi radical, i tanquem definitivament les nostres guerres particulars. La pilota està en la nostra teulada.

Falles, festa, diversió i conflictes veïnals

"Venid todos, os espera en cada calle obra de arte, un pasacalle siempre acompañado de su banda de música, el sonido de las tracas y las flores que con toda devoción le llevaremos a nuestra Madre". I molta raó té la Fallera Major en estes paraules dites en la Crida d´enguany, això i moltes coses més podries trobar en una festa tan gran com són les Falles, 4 dies de festa 24 hores intenses, i al mateix temps en els seus problemes consegüents, i d´això voldria fer el primer comentari d´este blog.
Dit això, la festa té una part no fosca pero que sol enfrontar a veïns i fallers i este conflicte és repetix any darrere any, i que quasi és convertix en "una guerra", entre uns i atres ab intervencions policials incloses, i es que combinar la festa i el descans dels veïns i la festa sembla una llabor quasi impossible, ya siga per el tall dels carrers per les carpes o per la colocació de la falla que fa que siga un trastorn per als veïns per a poder anar d´un lloc a un atre o trobar un aparcament i més si t´has de menejar en coche per motius de treball, i afegint-li ademés les festes nocturnes fins a altes hores de la matinada, posant a proba la som del veïnat i per que no dir-lo també la paciència.
Per atra part els fallers que han estat preparant durant tot l´any i volen fruir dels dies que dura la festa, fent quantitat d´activitats que no solament són per als propis fallers, si no també per a la resta del veïnat encara que, això pense que els fallers i no han sabut donar-lo a conéixer, perque molta gent pensa que lo que fan els fallers són per a ells, i la resta han d´aguantar les molèsties i no per a que els que no són ahí estan equivocats.
La falta de comprensió dels uns i dels atres, fan que tinguen postures irreconciliables, han de comprendre que la festa és per a tots i que les molèsties són un dies i si posen de la seua part, seria més fàcil, de l´atra part que està molt be la festa pero hi ha que comprendre els que no la tenen, respectant els horaris establits i respectant als veïns, al igual que els veïns han de respectar als fallers, que els carrers siguen tallats lo estrictament necessari, i els trams justs i no mija barriada. Capítul a banda seria els chiquets i els petarts que es tiren indiscriminadament, pero això no solament és una qüestió de les falles, si no dels pares que han d´ensenyar que no se pot convertir el carrer en un Vietnam i hi ha que anar en conte primer ells i després en els demés per a poder fruir d´una costum tan arraïlada com és l´us de la pirotècnia.
No se si seria la solució, pero fer reunions entre els diferents colectius veïnals, falles i JCF i establir unes pautes, pero clar està que la voluntat de tots nosatres i el trellat seria la millor solució per a que, tots pugam fruir de les Falles.
Bones Falles per a tots i per als que no coneguen la festa de la Magdalena que vagen que val la pena perque com diuen ahí "Magdalena festa plena" , i puc donar fer d´això.

Presentació.

Hola amics, està primera publicació és per a donar a conéixer este raconet, en la que expressaré les meues inquietuts, punts de vista i que vosatres sigau participes d´elles, i si voleu també participar encantat de tindre-vos en este racó de Campanar, l´única condició és el respecte per a tots.
És la primera volta que tinc un blog aixina que espere que me perdoneu tots els erros que puga cometre.
Gràcies per llegir estes llínees, i espere que pronte pugau llegir el meu primer artícul (no sé si se diu aixina), que estic preparant sobre les falles i certs problemes que passen.