lunes, 18 de junio de 2012

nacionalisme espanyol, nacionalisme perifèric.

En estos dies i gràcies a la "Roja", un esperit invadix els nostres carrers, banderes en els balcons, la gent canta "soy español", se pinten les cares per no parlar de les disfrassos que duyen alguns, l´orgull patri espanyol està a flor de pell i aixina ho manifesten, pero ¿se podrien considerar ells nacionalistes espanyols?,  si fem la comparació entre les seues manifestacions, lemes no diferirien molt de qualsevol acte identitari d´un nacionaliste català, vasc o valencià, cap diferència en dir "Viva Espanya", que "Vixca Valéncia", en dir que "soy español"  a dir "soc valencià", arborar la bandera espanyola o la Senyera Valenciana i he posat el cas valencià,  pero seria lo mateix en Catalunya o en el País Vasc perque vullguen o no el sentiment és el mateix.
Pero clar per a ells no és lo mateix ¿vos imagineu si feren una jura de la Senyera  de la mateixa manera que Rita Barberà o Esperanza Aguirre feren en l´espanyola?  i pijor seria si foren en atres territoris, serien tachats de separatistes i de voler trencar Espanya quan ells fan actes d´exaltació i això si que és patriòtic ¿a on està la seua vara de mesurar? ¡¡són tan nacionalistes com els demés!!.
Fins a on arribe la "Roja", continuarem veent estes manifestacions, i uns seran bons i atres roïn, no m´importa estar en el costat dels roïns., yo sé quina és la meua Pàtria i per això si he de ser residual, ancorat en el passat o inclús excloent (com si ells no exclogueren a ningú), ho seré ¡¡Vixca la Nació Valenciana!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario